domingo, 14 de noviembre de 2010

Bolívia

15-11-10 COPACABANA

  • Seguidors i seguidores,ja estem a Bolívia.....Encara que sembli mentida ens han deixat travessar la frontera!Ahir varem arrivar a Copacabana,situat a tocar del llac Titicaca.Un poblet 100% turístic pel fet de tenir les illes del Sol i de la Lluna tocar frontera amb Perú.A nosaltres no ens a agradat gens el poble,un dels motius és el tràfic de dubtoses substàncies,el qual fa que corrin certs personatges pel carrer.La nostra visita a Copacabana ha sigut pel fet d'anar a veure l'illa del Sol que hem visitat avui mateix,una bonica illa però un pèssim viatge amb barco,més que rés pesat!L'arribada a Bolívia ja l'hem notat amb el preu de l'hostal,paguem la mòdica quantitat de 1 euro per persona.(també dir que les rates s'ho pensen dos cops abans de dormir-hi)Hem d'estalviar!!!!Demà al migdia ja marxem cap a la Paz.Fins la pròxima.

21-11-10 RURRENABAQUE


  • Bones,som a un poblet de nom difícil de pronunciar,situat al mig de la selva a unes 18 hores d'autocar de la Paz.Vam estar 3 dies a la ciutat de la Paz,un caos de ciutat però amb cert encant.Varem dedicar els dies en fer una mica de turisme però la major part del temps en buscar una agència què ens fes un bon preu per anar uns dies a la selva,al no aconseguir-ho vam decidir enpendre el viatge per la nostre compte,junt amb una parella de Gironins els quals varem conèixer a l'autocar direcció a la Paz.El viatge a des de la Paz era de 18 hores amb autocar passant per un troç de la carretera de la "muerte",vam decidir que teniem dies i no calia fer 18 hores del "tiron"ja què tots disposem de temps,hem fet el recorregut amb 4 dies passant per: Coroico,Caranavi i Yucumo.Els dos últims pobles ens miraven com a fantasmes ja que no és molt freqüent que els turistes parin en aquest pobles,per això va ser un viatge força autèntic.Ara ja som a l'ùltim poble abans de la pura selva.Demà anirem a negociar preus aviam què trovem....També dir que ahir vam passar una gastronteritis del mil però avui ja estem recuperats.Ja tindreu notícies nostres a la tornada de la selva, fins aviat!

27/11/10  RURRENABAQUE
  • Ja hem tornat de la selva!!.Després de repassar quasi totes les empreses de tour a la selva que hi ha a tot el poble varem decidir agafar un guia pel nostre compte,Vam estar 3 dies a la selva amb el guia,el motorista de la barca un cuiner,la parella de Girona i nosaltres dos.una gran experiència tot i els dos primers dies de pluja.Vam fer alguna caminata en busca d'animals,no vam tenir molta sort però algun mono varem veure, però allò més autèntic va ser la convivència amb el guia, el cuiner, el motorista que eren uns artístes i amb un troç de fusta o qualsevol cosa et feien virgueries, eren com uns Mc guibers a la selva. Ara portem dos dies de relax a Rurrenabaque i demà ja tornem a la Paz , però aquest cop amb avió. Amb desitg d'anar a escalar a la Paz.

06/12/10 SANTA CRUZ

  • Després d'uns quants dies parats a la Paz, vam visitar el Valle de la Luna i el mirador situat a Villa Pavon amb faboloses vistes a la ciutat. També varem veure diferents mercats i moltes passejades pels carrers d'artesania i altres, tot i tenir problemes de febre i de panxa, varem veure el partit Barça-Madrid 5-0, UN GRAN PARTIT!!!!, aquí ens varem despedir dels nostres amics Dani i Raquel.De la Paz varem marxar cap a Cochabamba. Allà anem a veure el mirador de la ciutat. Aquest té un crist gegant, un rotllo el de Rio de Janeiro, però un pèl més petit. Per pujar varem agafar un telesfèric que et portava a d'alt de tot. Realment la ciutat es veu molt gran, més que barcelona i només té 600.000 habitants, però els poblets del costat s'han fet tan grans que és un tot.Tot i venir de la Paz varem veure que Cochabamba era molt més caòtic envers al trànsit i la gent pel carrer. Diuen que a la ciutat de Cochabamba es menja molt bé hi ha gran varietat de plats però no varem tenir l'oportunitat de tastar, varem marxar ràpid cap a Villa Tunari direcció Santa Cruz.De camí a Villa Tunari varem tenir dues punxades de neumàtic, això va fer que el viatge fós molt pesat. A Villa Tunari varem anar a veure el parc Machia, un refugi d'animals maltractats que venien de circs o llocs on els tenien com animals domèstics. El parc deixava de desitjar, molta merda per tot arreu, a més que al parc només varem veure monos perquè la resta d'animals com per ex: pumes no te'ls deixavem veure.Avui dia 6 de desembre hem tingut problemes per trobar transport de Villa Tunari a Santa Cruz, hem fet transbort a 4 pobles abans no agaféssim un trasport directe a Santa Cruz, !de taxi a taxi i tiro porque me toca¡. No us penseu que el taxi era per nosaltres sols, en algun de 5 places hem arribat anar 10 persones, les maletes groses i un sac de patates. I amb un altre nosaltres al maletero amb les dues motxilles i la porta oberta.Finalment hem arribat a Santa Cruz una ciutat molt quix o pija pel que hem vist fins ara a Bolívia.No sabem si dmà marxem cap a Samaipata , Sucre ja ho veurem segons els ànims i les ganes, aquí fa molta calor i no és gaire soportable.


08/12/10 SAMAIPATA

  • Samaipata,un petit poblet situat a unes 3 hores de Santa Cruz.El poble es conegut com la Suïssa de Bolívia pels seus paisatges,el seu color verd,realment un lloc molt guapo i tranquil i amb infinitats de coses per veure els seus voltans,Feia dies que no treiem la tenda de la maleta,al final hem trobat un camping on fer servir la tenda però li ha faltat temps al temps perquè comenci a diluviar,Aquí quan plou sembla què s'hagi d'acabar el món!Si el temps ens ho permet demà anirem a veure unes ruïnes.

12/1210 SUCRE
  • Sucre,la què diuen la ciutat més bonica de Bolívia,al nostre pensar també pensem que és la ciutat més bonica que hem vist fins al moment(no ens en queden gaires).Es una ciutat amb ànima de poble molt i molt tranquil·la.No té moltes coses per visitar,a part de molts museus,però la mateixa ciutat val molt la pena.Avui diumenge hem anat a veure un mercat a un poblet a uns 65 km de Sucre anomenat Tarabuco famós pels seus teixits i perquè baixen tota la gent de la muntanya a vendre  i a comprar el marcat,un lloc curiós.Demà en principi marxem cap a Potosí.

15/12/10 UYUNI
  • Avui hem arribat a Uyuni desde Potosi  Per una carretera de mala mort en mig d'un desert. Uyuni de lluny semble un poble fantasma, peró un cop dintre...... diem ke te mes de 60 agencies per fer tours.Dema anirem a fer el tour del Salar d'Uyuni durant tres dies.Pel que fa a Potosi es tracta duna ciutat colonial, que per haver set una de les ciutats mes riques del mon, ara poc queda. Alla varem fer una de les visites mes interesants de tot el viatge, anar a visitat una mina del cerro rico anomenada Rosario. Alla vam poguer veure en quines condicions infraumanes en que treballen aquells homes, desde nens de 12 anys fins a homes de 70 anys, una feina dura, molt dura., amb temperatures que rondaven els 50 graus. La nostre visita ja va ser dura i dintre la mina varem estar una hora i mitjas. Aquesta mina es de l'any aprox 1614 i avui en dia la mina segueix igual i treballen mes o menys amb les mateixes condicions. Una de les coses que mes ens va sorpendre va ser que a Bolivia es legal comprar dinamita, tan un nen de 10 anys fins nosaltres mateixos, hi ho varem fer.En aquests moments aquestwes mines la qualitat de plata es molt dolenta , la bona se la van emportar els colonuitzadors españols.Ja penjarem fotos Perque us feu una idea del treball dintre la mina.

16/12/10  UYUNI

  • Diumenge,ahir vem tornar del salar.Una excurcio de 3 dies en jeep pel Salar d'Uyuni, las lagunas coloradas, los volcanes, los geysers, les termes, l'arbol de piedra, el bosque de piedra,etc...Vam quedar molt sorpresos amb el Salar d'Uyuni amb 12000Km2 de dessert de salt es el mes gran del mon, un dessert completament pla,que amb el reflex del sol era com un mirall enorme que segava la vista junt amb una calor infernal, pero un lloc impressionant on extreuen nomes un 2% de sal pell consum del pais, no se'n exporta gens.En el mateix dessert varem visitar l' illa del Pescado,una illa amb uns impressionans captus de fins a 12m i 12000 anys,un lloc curios en mig del dessert.En mig del dessert tambe si troba l'ex hotel de sal ara reconvertit en un museu,tot construit en sal, parets, terres, taules, etc...La primera nit varem dormir a un hotel de sal situat a les afores del salar.D'aqui ja varem marxar cap a veure les lagunas, 4 lagunes plenes de flamencs i amb un fons de muntanyes volcaniques d'uns 6000m, un paissatge impressionant.L'ultim dia varem anar a veure les lagunas coloradas,que eren un rotllo les del dia anterior pero a causa de la quantitat d'elements quimics com el sofre, l'arsenic  que fan que es vegin de colors.Tambe varem fer una parada a unes aigues termals naturals on ens vam poder fer un banyet.Despres varem anar fins la frontera amb Chile a deixar la Corena que venia al nostre grup.D'aqui ja varem tornar cap a Uyuni fent alguna paradeta amb algun poblet,en total 3 dies en jeep i uns 1000 Km recorreguts pel dessert amb uns paissatges dels millors que hem vist mai. Ja penjarem les fotos.
  • Avui la nostre intencio era anar a Tupiza a unes 6 hores de Uyuni pero no hem trobat busos, hem d'esparar dema a les 6 del mati per tant avui hem fet Diumenge, no fer res, jaura i com a molt anar fins a mercat que avui n'hii ha.......Fins la proxima.