miércoles, 22 de diciembre de 2010

Argentina

22/12/10 SALTA
  • Ja som a Argentina!!!!!Ahir vam arrivar a Salta,vam fer un canvi de plans ja que teníem pensat marxar d'Uyuni cap a Tupiza i fer-hi nit,de Tupiza anar a Villazón que ja fa frontera amb Argentina i també fer nit aquí per l'endemà marxar cap a salta.Al final vam sortir de Uyuni a les 6 del matí  i ens vam motivar per arrivar  fins a Salta,vam arrivar a les 6 del matí .24h ,17 de les quals amb autocar i la resta buscant autocars i travessant la frontera.
  • M'agradaria comentar el poble de Villazón i Quiaca 2 pobles situats a la fronter entre Argentina i Bolívia,Villazón a Bolívia i Quiaca a Argentina.Nosaltres vam arrivar de Tupiza a Villaón, aquí vam comprar el billet per anar a Salta.El curiós de cas és que els dos pobles els separa un simple pont on hi ha la frontera la qual s'ha d 'atravessar a peu,amb el pertinent registre de les maletes, tot i que podries portar tot el que volguessis d'ilegal i no se'n donarien compte!El que ens va sorprendre molt és el canvi d'atravessar un simple pont amb la seva pertinent frontera i el canvi que hi ha d'un poble a l'altre tot i estar separat per només 200m.Només trepitjar Quiaca et doncs compte que les coses han canviat "Benvingut a Argentina".El tragecte de Quiaca a Salta durava unes 7h i el vam fer de nit, durant el tragecte van fer 2 controls de passaports i de drogues.
  • Salta una bonica ciutat ja no tant diferent a les nostres.Diuen que Salta es un de les ciutas mès "folklòrica" d'Argentina,i axi ho vam poder comprovar només arrivar.Una ciutat immersa amb les compres de nadal, un ambient totalment consumiste amb els carrers de les botigues plens fins a no poder passar.D'aquí la nostre intenció és anar capa Córdoba a passar el nadal i el cap d'any,també aprofitarem que si han alguns sectors d'escalda.De camí a Córdoba parerem a Cafayate un petit poblet el qual és el segon centre de producció vinícola d'Argentina. 

26/12/10 CAFAYATE
  • Un nadal diferent.....Passar un nadal allunyat de casa i de la família fa que sigui un nadal molt diferent al què estem acostumats, també dir que el fet d'anar amb samarreta de màniga curta i pantalons curs i ajuda...El nadal aquí no és tan diferent que el nostre si no fós per la temperatura i el fet que es passen el dia tirant petards com el nostre St.Juan!!Nosaltres el dia 24 a la nit varem fer un sopar a l'hostal què estavem amb 2 noies de córdoba (Argentina) i 2 nois de Cafayate mateix.Per sopar hi va haver varietat de coses però no va faltar un bon "asado" i uns bons vins ja que Cafayate és terra de vins per tant no vam trobar a faltar massa els torrons!.El dia 25 al vam anar a passar amb les 2 noies de córdova a una cascada prop de Cafayate on et podies fer una banyadeta....Avui marxem cap a Tucumán a unes 7 hores de Cafayate,de Tucumán si tenim sort agafarem un bus cap a Córdoba,esperem demà a les 8 del matí ser a Córdoba.La nostre intenció és estar uns dies escalant per Córdoba i passar el cap d'any allà.

27/12/10 CÓRDOBA

  • Ja hem arrivat a Córdoba, la primera impressió és d'una gran ciutat i en realitat ho és.Avui hem passat el dia recorrent la ciutat en busca d'una corda per escalar i al final ho hem aconseguit,pagant un preu força elevat però ja tenim corda.....Demà ja marxem cap a un sector d'escalada situat a 130 km de Córdoba, el lloc es diu  l'Ola i té unes 200 vies, pinta força bé ja veurem! No tenim clar els dies què hi esterem però es possible que passem el cap d'any allà.Després el més segur és que tornem cap a Córdoba un altre cop per reunir-nos amb les 2 noies Cordobesas que varem conèixer a Cafayate.El sector d'escalada està al no res per tant durant uns dies no tindreu notícies nostres i aprofitem per DESITJAR A TOTHOM UN MOLT BON ANY NOU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

02/01/11 CORDOBA
  • Ja tenim el 2011 aqui...Ja tornem a ser a Cordoba, ahir vam arribar de la Ola,la zona d'escalada on hem passat des del dia 28 fins el dia 2 , per tant cap d'any i any nou ho vam celebrar alla....Vam passar la nit de cap d'any amb una colla d'escaladors de Buenos Aires que molt amablament ens van invitar a un "asado" que estava molt pero que molt bo ,tambe vam aprofitar per tirar 4 cuets. Per acabar-ho de rematar el dia d'any nou a la nit ens vam ajuntar tots els escaladors que estavem acampats uns 15 per menjar-nos un cabrit al forn que molt amablament ens va fer en Froiland l'home que porta la zona d'acampada. En aquets dies hem conegut molts escaladors, mot bona gent pero destecar-ne 2, en Tim un America afincat a Argentina fa 14 anys, fanatic total de l'escalada amb els seus 52 anys que ens a invitat a casa seva a uns 500 km de Buenos Aires on hi ha unes de les millors zones de bloc d'Argentina,balcarce on la  gran majoria de blocs oberts per ell, un autentic fanatic!!!.Tambe en Gille un escalador de Buenos Aires que vam fer unes vietes junts i que igual que en Tim ens a invitat a casa seu per anar a fer unes tivadetes en algun sector proxim a Buenos Aires. de la Ola destecar que es un sector forca plaquero, pero amb algun desplom i amb les "chapes" forca lluny,el temps tampoc ens a acompanyat molt ja que ara plovia,depres feia sol i de sobte molt vent,una mica de tot.Despres d'escalar 5 dies les nostres mans i el nostre cos a dit prou i ja hem tornat a Cordoba amb la intencio de dema marxar cap a Puerto Madryn a unes 20 h de Cordoba, per tant dema sera un dia d'autocar...

06/01/11 PUERTO MADRYN
  • Al final no van ser 20 h d'autocar si no 22, un viatge molt distret amb forces anècdotes per explicar. La primera va ser que plovia durant el viatge cosa molt normal, el que no és tant normal que adintre l'autocar et mullis tant o més que a fora, la meva butaca semblava una bassa d'aigua i a conseqüència vaig tindre que anar seure al costat del conductor a fer de "copi".La segona i més distreta va ser un control policial amb gos inclòs, el puto "xuxu" és va enamorar de la meva maleta  i gracies a ell i a la seva merda olfacte varem tenir un registre amb tota regla jo i la Raquel, molt hem temo que inclús la mateixa policia va quedar sorpresa del que pot arribar a cabre en una maleta, de tot menys els que ells buscaven, almenys van tenir la decència de demanar disculpes i dir que el puto "xuxu" no devia tenir massa afinat l'olfacte.Bé parlem de puerto Madryn, una ciutat situada a la costa i coneguda per l'observació de balenes desde la platja mateix !! Nosaltres no tindrem aquesta sort ja que ja a passat la temporada de veure-les. Tot i així es poden veure orques si estàs de sort, no sé si nosaltres esterem de sort.Demà marxem cap a Península Valdés amb un cotxe que hem llogat per 3 dies a veure si tenim sort.... Dir que puerto Madryn ens recorda una mica a Platja d'Aro , a partir d'aquí que cadascú es fagi una idea del lloc.
12/01/11 RIO GALLEGO
  • Bones, avui hem arribat a Rio Gallego despres de 18 h d'autocar, un viatge força llarg,.A Rio Gallego nomes hi estem de passada perque demà al mati ja marxem cap a Ushuaia. unes 12 h mes d'autocar!!!Allà esperm poder-nos conectar a l'internet i explicar un mica com va anar per Puerto Madryn i tambe si tenim la ocasio penjar alguna de les fotos que varem fer...Ja informem que no vam tenir la sort de veure ni balenes ni orques, però si que un altre gran variatat d'animals....
22/01/11 USHUAIA
  • Des del ciutat més austral del món.....Feia uns dies què no escrivíem, no serà per falta de temps, potser per falta de motivació. Farem un resum breu del que va ser la ruta que varem fer per Puerto Madryn, aprofitant que varem llogar un cotxe varem poder fer una ruta molt guapa per la costa....Al primer dia varem fer la part de Peninsula Valdés, allà varem poder veura infinitat de lleons marins i també algun que altre pingüí, vam fer nit al camping de Punta Piràmide, un dels pitjors campings que hem vist en la nostre vida...El dia seguent vam anar a Cabo 2 Bahias, allà ens va enamorar el paisatge coster que hi havia i vam tenir la oportunitat d'anar a una pingüinera molt guapa i molt poc freqüentada per la gent, millons i millons de pingüins corrent per davant els teus peus, espectacular el lloc...Aquí varem fer nit a la mateixa platja ja que no existia cap mena de prohibició, un lloc espectacular per dormir al costat de la platja. L'endemà ja varem pujar en direcció a Puerto Madryn, varem buscar una ruta que ens va permetre pujar la gran majoria d'estona  pel costat del mar amb unes vistes impressionants. De camí varem parar a  Punta Tombo,que és la pinguünera més gran d'Argentina per aquest motiu ja estava molt més plena de turistes. Tres dies intenssos els quals varem fer 1300 km amb el super Corsa de lloguer, també diré que dels 1300 uns 1000 varen ser per pistes sense esfaltar, el nostre particular rally Paris Dakar.
  • Ja fa una setmaneta que som a Ushuaia la que diuen que és la ciutat mès austal del món...(encar no hem deduït a que es refereixen amb "austral" però queda bé...) El lloc és brutal, mires a davant i tens al mar i a la que desvies la mirada a darrera o als latarals les muntanyes nevades molt guapo. La llàstima és que tot és exegeradament car, tots els turs, dormir, menjar, sembla que per respirar tinguis de pagar. A causa del nostre ridícul pressupost tenim de fer les coses justes, res d'excurssions amb barco, res de visites guiades, però bé. Fins al moment hem anat a fer uns trekkings per la Tierra del Fuego, un parc que ens va deixar marevallats per la seva bellesa i els seus trekkings per la costa.La nostre intenció és estar-hi uns 3 dies fent nit amb la tenda ja que a dintre el parc compte amb varis campings lliures i això s'ha d'aprofitar, a causa del mal temps només vam passar una nit al parc, però vam tornar amb un molt bon record d'ell. Una de les altres coses que hem visitat és el glaciar Marcial que el nostre pensar no val res, però si més no marcant un bon trekking si arriba sense treure't ni un peso de la butxaca que és important. També un parell de dies hem intentat trobar un sector d'escalada que és resisteix a nosaltres ja què no l'hem trobat!! Hem tingut la sort de conèixer la Laura, una currante del hostel que estem. Ens ha portat un parell de dies al plafó (rocòdrom) d'uns seus col·legues i hem pogut entrenar una mica a part de conèixer gent...Un dels dies que varem anar a entrenar, un cop acabat l'entreno ens van invitar a un "asado" que va estar boníssim...Quins plans tenim? En relitat els nostres plans no els tenim molt clars ja que la idea era marxar avui o demà cap a Calafate, però avui arriven uns companys de circ de la Raquel hi soposem que esperarem algun dia més a marxar! Vinga fins la pròxima. 

02/02/11 PUERTO NATALES (XILE)
  •  Després d'estar quasi dues setmanes a Ushuaia vam marxar amb molta pena, deixant enrera molts amics els quals ens van fer passar una gran estada a Ushuaia, quasi ens sentíem com a casa....(és el que té viatjar, deixes molts amics enrera).El nostre rum era Punta Arenas a Xile, però només arrivar varem veure que allà no i feiem res de res i vam decidir anar directes cap a Puerto Natales a visitar les Torres del Paine.Així ho vam fer, vam arrivar a Puert Natales i l'endemà ja ens varem dirigir cap al parc natural de les Torres del Paine, dins al parc hi han varies possibilitats de trekkings, nosaltres ens vam decidir per fer  la doble v  (w) que visites les Torres del Paine, los Cuernos i el glaciar Grey. Al final vam canviar una mica els plans ja que vam precindir d'anara a veure al glaciar Grey i vam obtar per fer el valle del Silencio on pots veure les Torres del Paine per darrera. Al final varen ser 5 dies de caminates força dures tant pel pes que portàvem a les maletes com pel clima ja que ara feia sol com en un moment es possava a ploure, també destacar el vent i el fred que eren terribles....Avui dia de descans a Puerto Natales i demà la intenció és anar a Calafate a veure l'espectacular glaciar del Perito Moreno.Ja penjarem més fotos del parc natural de les Torres del Paine quan disposem d'un ordinador algu millor el d'ara....

16/02/2011 EL BOLSÓN

  • Feia dies que no escribiem, finalment varem veure el Perito Moreno, però que vols que us digui, ja està bé veure'l, ja és maco, però pel que et fan pagar com a guiri és caríssim tenint en compte que no et mous d'una passarel·la de fusta i un cop passat mitja hora ja ho has vist tot. gel i més gel. El dia següent ja vam anar cap al Chaltén, al veure el FitzRoy, allà vam quedar amb en Mario un Italià que vam conèixer a Cafate, també vam coincidir amb la Camila una noia de Gran Buenos Aires que vam conèixer a Ushuaia, amb dos francesos que també varem coincidir a Calafate i en Ruben de Iruñea. Tots junts vam anar a passar la nit a sota al campament del Fitz Roy, un bon sopar fet pel Mario (l'Italia) per soposat que ens va fer una passta per llepar-nos els dits....El dia següent vam anar fins el Cerro Torre, tan el Fitz Roy com el Cerro Torre impressionants, dos pics que et demostren el petits que podem arrivar a ser.Vam estar un parell de dies més al Chaltén escalant una mica i fent un mica de bloc.El pròxim destí va ser Esquel, després de 24h de bus per la ruta 40 varem arribar, un infern a carretera. A Esquel la intenció era escalar però per la dificultat d'arrivar els sectors no ho vam fer, una de les altres possiblitats era anar a visitar el parc natural dels Alerces (arbres milanaris molt grossos), però aquest cop va ser l'economia que no ens ho va permetre ja que era força car arribar-hi i l'entrada al parc natural, al final vam possar rum al Bolsón. Només arribar al Bolsón ens vam donar compte del que deia la guia i la gent era veritat, un poble molt "hippye", també dir que varem arrbar que feien la fira d'artesenia i un festival de clown (pallossos). La nostra intenció és anar a escalar a un sector anomenat la Buitrera, però de moment ens resulta trobar informació de com arribar al lloc.Tot i axí hi han varies possiblitats per fer aquí, com anar a veure el bosc tallat, que conste d'escultures tallades en arbres secs i també la possiblitat d'anar a veure el llac Puelo que diuen que és impressionant i pel que semble hi ha una petita zona d'escalada...Ja us ho explicarem.

10/03/2011 BARILOCHE

  • Feia molts dies que no escrivíem, però de fet poques novetats hi han. Estem força afincats a Bariloche, ja devem de portar uns 20 dies per aquí. Els hem destinat a conèixer varies escoles d'escalada d'aquí Bariloche com el Trébol, Ventanes, Villa Yankin i sobretot cal destacar el Valle Encantado, pel que diuen unes de les millors escoles de Sud Amèrica. Ariibar aquest sector és un pèl complicat si no depents d'un coche i una barca, piràgua, flotador etc.. ja que per arribar al sector s'ha d'atravessar un riu bastant ampla, d'uns 50 metres. A part el camping més proper està a uns 6 km, però que per sort no varem fer cap dia , ja que gent amable ens hi portava. Dels 5 dies que hi vam estar, varem poder creuar 3 dies amb una gent de Buenos Aires. Hi havien escaladors que no et volien creuar per egoistes. En principi fins el dia 21 estarem per aquí els voltants escalant i el dia 21 arriba un cosi de l'Albert i ens anirem a fer una visita a Sant Martín de los Andes. Pel que fa al a ciutat de Bariloche molt túristica però sembla un lloc maco per viure i també cara.

29/03/2011 VALDIVIA (Xile)
  • Al final després d'un meset més o menys per Bariloche i voltans i de la visita d'en Marc, on varem fer una mica de turisme per la regió dels llags a Sant Martin de los Andes,  hem abandonat Bariloche direcció Chile, la nostra intenció és pujar per la costa Chilena fins a Santiago i després entrar a Argentina per Mendoza, els motius són perquè és molt més econòmic pujar per Chile i els paissatges molt més macos. La primer parada ha sigut Valdívia aconsellat per un Chile que varem conèixer....Valdívia una ciutat situada a uns 17 km de la costa això fa que es pugi menjar peix molt bò i realment molt econòmic. La ciutat és força maca però el que ens va sorprendre més és el fet de que al costat del riu i ha el mercat del peix, fins aquí tot bé, el curiós és que el riu està tot ple de lleons marins esperant les sobres del peix, això el dematí i a la tarda tots els lleons van a descansar al mateix passeig i se'l fan seu,  els pots observar a 2 pams de tu vigilant que no t'ataquin perquè ho fan. No tenim fotos ja que la bateria de la camara va dir prou..Un dels llocs macos per visitar va ser un poblet que queda a 17 km de Valdivia anomenat Niebla, aquest si que ja esta a la costa i per la nostra sorpresa només arribar a la platja varem veure unes coses nedant molt aprop de la platja, a l'acostar-nos varem poder comprovar que era un grup de 4 dofins. Pel que ens van dir la gent de Niebla no era normal veure dofins tant i tant aprop de la costa peró nosaltres vam tenir l'oportunitat d'observar-los varies hores mentre preniem el sol a la platja.Avui ja marxem cap a Concepción a un 500 km de Santiago, fins a la pròxima.

01/04/2011 VALPARAÍSO (Xile)

  • Bones, ja estem a Valparaíso, tohom ens havia parlat molt bé de Valparaíso i de Viña del mar que està just al costat. Són dues ciutats costeres força grans i amb molt trànsit marítim d'entrada de mercaderies a Xile, per això són dues ciutats amb molt moviment. Tenen uns cascs antigs amb edificis molt guapos però ho tenen tot molt deixat i molt brut i això fa que perdin molt d'encant les dues ciutats,el sorprenent es que ens recorda a una petita la Paz Boliviana pel fet que gran majoria de les dues ciutats estan a la vessant de la muntanya, ja penjarem fotos.Abans d'arribar a Valparaíso varem passar per Concepción, nomès i varem passar un nit ja que no ens va agradar gaire ja que era un ciutta molt industrial i els preus per dormir eran molt cars....La anècdota va ser que varem perdre el bitllet d'autocar ( el primer en tot el viatge, algun dia havia de passar...) a Valparaíso per un petit malentès d'horaris, per sort varem poder comprar un altre bitllet però fent escala a Santiago.Demà ja marxem cap a la capital Xilena, Santiago.

06/04/2011  MENDOZA
  • Santiago va ser un caos. Nomes arribar no trobavem lloc per dormir, tot estava ple perquè coincidia amb un festival de música molt famós i la marató de corre de la ciutat, imagineu-vos quanta gent hi havia. La ciutat?? no té res d'especial, té llocs macos però tampoc mata. Varem voltar una mica pel centre i voltants durant dos dies i ja vam marxar cap a Mendoza. El trajecte amb bus ens va durar 7h aprox, cansat de sempre el mateix, control a frontera, deu-mil hores esperant però per sort aquest cop no es van passar tant. Aquí a Mendoza poques coses hem fet, com que són terres de vins pots anar a veure bodegues o anar al  Parc de l'Aconcagua , fer rafting etc, però com que la pasta  i el temps no arriba ens hem límitat a fer el turista per la ciutat. Avui a les 21:30h agafem un bus cap a Misiones a Puerto Iguazu a veure les cascades, sera el trajecte més llarg que hem fet en tot el viatge, ni més ni menys que 36 HORES!!!

20/04/2011 MONTEVIDEO ( Uruguay )
  • Bones, feia força dies que no escrivíem, és que tenim molta feina......jeje. Amb aquests dias hem passat per força lloc, destecar Iguazú, les impressionants cascades,un lloc on et doncs compte de les coses espectaculars que pot fer la naturalesa i del petits que som nosaltres. Les cascades es poden visitar pel costat d'Argentina i el de Brasil, nosaltres ho varem fer pels dos costats, dir que tant el costat Argentí com al Brasileny són espectaculars però si ens haguéssim de quedar-nos amb un la nostra desició serien les Argentines ja que amb una passarel·la vas fins a sobre la "mismíssima" Garganta del Diablo.(mireu fotos). Des de Iguazú el nostre destí següent va ser Posadas amb frontera amb Paraguay. La ciutat no era gaire maca però recordava una mica a Bolívia. Al dia següent ja vam marxar direcció Uruguay cap a Colonia, una ciutat costera decarada patrimoni per la Unesco. La veritat és una ciutat bonica amb carrers empedrats, amb un casc antic però molt turístic. D'aquí vam marxar a Montevideo. La capital d'Uruguay no té gaire ben res d'especial però hem coinsidit amb setmana santa quan hi ha menys gent amb la fira del Criollo. Aquesta  fira els gauchos que són els que es dediquen al camp fan concurs de doma de caballs salvatges i és espectacular veure com els caballs fan saltar pels aires als ginets, també hi havia fira d'artesania de productes del  camp i altres.Ahir vam buscar com boijos un bar on donéssin el partit del barça - madrid de la copa del rei,va ser molt decepcionant però Déu ni dó la gent que hi havia mirant-lo semblava que fóssim a Catalunya, molts fans del Barcelona. Avui marxem cap a Barra de Baliza.

domingo, 14 de noviembre de 2010

Bolívia

15-11-10 COPACABANA

  • Seguidors i seguidores,ja estem a Bolívia.....Encara que sembli mentida ens han deixat travessar la frontera!Ahir varem arrivar a Copacabana,situat a tocar del llac Titicaca.Un poblet 100% turístic pel fet de tenir les illes del Sol i de la Lluna tocar frontera amb Perú.A nosaltres no ens a agradat gens el poble,un dels motius és el tràfic de dubtoses substàncies,el qual fa que corrin certs personatges pel carrer.La nostra visita a Copacabana ha sigut pel fet d'anar a veure l'illa del Sol que hem visitat avui mateix,una bonica illa però un pèssim viatge amb barco,més que rés pesat!L'arribada a Bolívia ja l'hem notat amb el preu de l'hostal,paguem la mòdica quantitat de 1 euro per persona.(també dir que les rates s'ho pensen dos cops abans de dormir-hi)Hem d'estalviar!!!!Demà al migdia ja marxem cap a la Paz.Fins la pròxima.

21-11-10 RURRENABAQUE


  • Bones,som a un poblet de nom difícil de pronunciar,situat al mig de la selva a unes 18 hores d'autocar de la Paz.Vam estar 3 dies a la ciutat de la Paz,un caos de ciutat però amb cert encant.Varem dedicar els dies en fer una mica de turisme però la major part del temps en buscar una agència què ens fes un bon preu per anar uns dies a la selva,al no aconseguir-ho vam decidir enpendre el viatge per la nostre compte,junt amb una parella de Gironins els quals varem conèixer a l'autocar direcció a la Paz.El viatge a des de la Paz era de 18 hores amb autocar passant per un troç de la carretera de la "muerte",vam decidir que teniem dies i no calia fer 18 hores del "tiron"ja què tots disposem de temps,hem fet el recorregut amb 4 dies passant per: Coroico,Caranavi i Yucumo.Els dos últims pobles ens miraven com a fantasmes ja que no és molt freqüent que els turistes parin en aquest pobles,per això va ser un viatge força autèntic.Ara ja som a l'ùltim poble abans de la pura selva.Demà anirem a negociar preus aviam què trovem....També dir que ahir vam passar una gastronteritis del mil però avui ja estem recuperats.Ja tindreu notícies nostres a la tornada de la selva, fins aviat!

27/11/10  RURRENABAQUE
  • Ja hem tornat de la selva!!.Després de repassar quasi totes les empreses de tour a la selva que hi ha a tot el poble varem decidir agafar un guia pel nostre compte,Vam estar 3 dies a la selva amb el guia,el motorista de la barca un cuiner,la parella de Girona i nosaltres dos.una gran experiència tot i els dos primers dies de pluja.Vam fer alguna caminata en busca d'animals,no vam tenir molta sort però algun mono varem veure, però allò més autèntic va ser la convivència amb el guia, el cuiner, el motorista que eren uns artístes i amb un troç de fusta o qualsevol cosa et feien virgueries, eren com uns Mc guibers a la selva. Ara portem dos dies de relax a Rurrenabaque i demà ja tornem a la Paz , però aquest cop amb avió. Amb desitg d'anar a escalar a la Paz.

06/12/10 SANTA CRUZ

  • Després d'uns quants dies parats a la Paz, vam visitar el Valle de la Luna i el mirador situat a Villa Pavon amb faboloses vistes a la ciutat. També varem veure diferents mercats i moltes passejades pels carrers d'artesania i altres, tot i tenir problemes de febre i de panxa, varem veure el partit Barça-Madrid 5-0, UN GRAN PARTIT!!!!, aquí ens varem despedir dels nostres amics Dani i Raquel.De la Paz varem marxar cap a Cochabamba. Allà anem a veure el mirador de la ciutat. Aquest té un crist gegant, un rotllo el de Rio de Janeiro, però un pèl més petit. Per pujar varem agafar un telesfèric que et portava a d'alt de tot. Realment la ciutat es veu molt gran, més que barcelona i només té 600.000 habitants, però els poblets del costat s'han fet tan grans que és un tot.Tot i venir de la Paz varem veure que Cochabamba era molt més caòtic envers al trànsit i la gent pel carrer. Diuen que a la ciutat de Cochabamba es menja molt bé hi ha gran varietat de plats però no varem tenir l'oportunitat de tastar, varem marxar ràpid cap a Villa Tunari direcció Santa Cruz.De camí a Villa Tunari varem tenir dues punxades de neumàtic, això va fer que el viatge fós molt pesat. A Villa Tunari varem anar a veure el parc Machia, un refugi d'animals maltractats que venien de circs o llocs on els tenien com animals domèstics. El parc deixava de desitjar, molta merda per tot arreu, a més que al parc només varem veure monos perquè la resta d'animals com per ex: pumes no te'ls deixavem veure.Avui dia 6 de desembre hem tingut problemes per trobar transport de Villa Tunari a Santa Cruz, hem fet transbort a 4 pobles abans no agaféssim un trasport directe a Santa Cruz, !de taxi a taxi i tiro porque me toca¡. No us penseu que el taxi era per nosaltres sols, en algun de 5 places hem arribat anar 10 persones, les maletes groses i un sac de patates. I amb un altre nosaltres al maletero amb les dues motxilles i la porta oberta.Finalment hem arribat a Santa Cruz una ciutat molt quix o pija pel que hem vist fins ara a Bolívia.No sabem si dmà marxem cap a Samaipata , Sucre ja ho veurem segons els ànims i les ganes, aquí fa molta calor i no és gaire soportable.


08/12/10 SAMAIPATA

  • Samaipata,un petit poblet situat a unes 3 hores de Santa Cruz.El poble es conegut com la Suïssa de Bolívia pels seus paisatges,el seu color verd,realment un lloc molt guapo i tranquil i amb infinitats de coses per veure els seus voltans,Feia dies que no treiem la tenda de la maleta,al final hem trobat un camping on fer servir la tenda però li ha faltat temps al temps perquè comenci a diluviar,Aquí quan plou sembla què s'hagi d'acabar el món!Si el temps ens ho permet demà anirem a veure unes ruïnes.

12/1210 SUCRE
  • Sucre,la què diuen la ciutat més bonica de Bolívia,al nostre pensar també pensem que és la ciutat més bonica que hem vist fins al moment(no ens en queden gaires).Es una ciutat amb ànima de poble molt i molt tranquil·la.No té moltes coses per visitar,a part de molts museus,però la mateixa ciutat val molt la pena.Avui diumenge hem anat a veure un mercat a un poblet a uns 65 km de Sucre anomenat Tarabuco famós pels seus teixits i perquè baixen tota la gent de la muntanya a vendre  i a comprar el marcat,un lloc curiós.Demà en principi marxem cap a Potosí.

15/12/10 UYUNI
  • Avui hem arribat a Uyuni desde Potosi  Per una carretera de mala mort en mig d'un desert. Uyuni de lluny semble un poble fantasma, peró un cop dintre...... diem ke te mes de 60 agencies per fer tours.Dema anirem a fer el tour del Salar d'Uyuni durant tres dies.Pel que fa a Potosi es tracta duna ciutat colonial, que per haver set una de les ciutats mes riques del mon, ara poc queda. Alla varem fer una de les visites mes interesants de tot el viatge, anar a visitat una mina del cerro rico anomenada Rosario. Alla vam poguer veure en quines condicions infraumanes en que treballen aquells homes, desde nens de 12 anys fins a homes de 70 anys, una feina dura, molt dura., amb temperatures que rondaven els 50 graus. La nostre visita ja va ser dura i dintre la mina varem estar una hora i mitjas. Aquesta mina es de l'any aprox 1614 i avui en dia la mina segueix igual i treballen mes o menys amb les mateixes condicions. Una de les coses que mes ens va sorpendre va ser que a Bolivia es legal comprar dinamita, tan un nen de 10 anys fins nosaltres mateixos, hi ho varem fer.En aquests moments aquestwes mines la qualitat de plata es molt dolenta , la bona se la van emportar els colonuitzadors españols.Ja penjarem fotos Perque us feu una idea del treball dintre la mina.

16/12/10  UYUNI

  • Diumenge,ahir vem tornar del salar.Una excurcio de 3 dies en jeep pel Salar d'Uyuni, las lagunas coloradas, los volcanes, los geysers, les termes, l'arbol de piedra, el bosque de piedra,etc...Vam quedar molt sorpresos amb el Salar d'Uyuni amb 12000Km2 de dessert de salt es el mes gran del mon, un dessert completament pla,que amb el reflex del sol era com un mirall enorme que segava la vista junt amb una calor infernal, pero un lloc impressionant on extreuen nomes un 2% de sal pell consum del pais, no se'n exporta gens.En el mateix dessert varem visitar l' illa del Pescado,una illa amb uns impressionans captus de fins a 12m i 12000 anys,un lloc curios en mig del dessert.En mig del dessert tambe si troba l'ex hotel de sal ara reconvertit en un museu,tot construit en sal, parets, terres, taules, etc...La primera nit varem dormir a un hotel de sal situat a les afores del salar.D'aqui ja varem marxar cap a veure les lagunas, 4 lagunes plenes de flamencs i amb un fons de muntanyes volcaniques d'uns 6000m, un paissatge impressionant.L'ultim dia varem anar a veure les lagunas coloradas,que eren un rotllo les del dia anterior pero a causa de la quantitat d'elements quimics com el sofre, l'arsenic  que fan que es vegin de colors.Tambe varem fer una parada a unes aigues termals naturals on ens vam poder fer un banyet.Despres varem anar fins la frontera amb Chile a deixar la Corena que venia al nostre grup.D'aqui ja varem tornar cap a Uyuni fent alguna paradeta amb algun poblet,en total 3 dies en jeep i uns 1000 Km recorreguts pel dessert amb uns paissatges dels millors que hem vist mai. Ja penjarem les fotos.
  • Avui la nostre intencio era anar a Tupiza a unes 6 hores de Uyuni pero no hem trobat busos, hem d'esparar dema a les 6 del mati per tant avui hem fet Diumenge, no fer res, jaura i com a molt anar fins a mercat que avui n'hii ha.......Fins la proxima.

sábado, 16 de octubre de 2010

FOTOS



    Aquî teniu les vistes des del barco que varem agafar des de Iquitos a Yurimaguas.Ja veieu les condicions del viatge en hamaca en el barco,molt espaios no era,i molt menys confortable per passar-hi 3 nits i 4 dies,peró les vistes eren realment precioses.

  • Com podeu veure hem comencat a tocar una mica de roca.Ja veieu fent una mica de bloc,situat els voltans de Huaraz,ens i va portar un guia de muntanya de nom David.Aqui es final d'hiver i es temporada baixa pels guies i es dediquen a fer bloc i escalar i a nosaltres ens va perfecte.
  • Cascada Gocta.771metres.3er mes alta del mon.



  • Ruta de tres dies per la Cordillera Blanca.A d'alt Punta Union, 4750m, un infern per arribar-hi. Al costat desfent el camp base a les 6 del mati amb un fred que pelava.
  • L'Albert intentant intimidar un burro que varem trobar pel cami perque ens baixes les motxilles.
  • Vistes des del Refugi d'Hatunmachay a la zona d'escalada i bloc enomenat Bosc de pedres.Situat a 4300 metres
  • Ja veieu quin tipu de pedres més estrany,amb una escalada super tecnica i amb l alicient d'estar a 4300 m,cada pas era una falta d'oxigen,també varem fer una mica de bloc.Aqui veieu l'oasis de Huacachina.Sitat a 3 km de la ciutat d'Ica.On vam anar a practicar una mica de surf de sorra.
Tots sabeu que és el que hi ha al nostre darrera,la foto esta tirada des del Waynapichu amb el Machupichu de fons.


  • Típica fotodel MachupichuAixò és el Cañon del Colca al departament d'Arequipa a Perú.

    L'illa d'Amantani al llac Titicaca i la família de la Roberta que ens va acollir a casa seva.Les illes flotants d'Uros al llac Titicaca
Foto de la ciutat de la Paz




Dia de piscina a la calorosa ciutat de Rurrenabaque,amb la companyia d'en Dani i la Raquel,companys de viatge durant uns dies.
No és Rio de Janeiro,és Cochabamba
Problemes anant a Villa Tunari

La nostre super tenda a Samaipata



Alguna de les moltes iglesies de Sucre
Mercat de Tarabuco,amb la típica vestimenta de la gent què baixa de les muntanyes


Una de les moltes botigues on comprar dinamita, coca, alcohol etc.. 



Un dels miners més veterans de la mina amb 60 anys


2 miners tibant un carro ple de minerals d'unes 2'5 tones,tot manual !!!També carregant la beguda fresca què els hi portem els "guiris".




El  TIO de la mina.El protector dels miners ple d'ofrenes perquè els protegeixi i trobin plata.








El guia fent una demostració amb la dinamita


Cactus gegant a la isla de`pescado al Salar d'Uyuni



Cementiri de trens "els vascos com sempre a tot arreu"










El grup que vam fer el Tour ( 2 Madrilenys,un Brasileny i una Corena)




La frontera a Villazón


Cafayate

Aqui vam passar el Nadal


On ens vam fer el 1 er "asado"


Viñes de Cafayate



Les 2 noies Cordobeses que vam passar el nadal junts

Visita a la Cascada al dia de nadal



LA OLA ( Cordoba)



En Tim i jo fent bloc

Una petita bassa per fer unes banyades al costat de la zona d'acampada





Les mans passen Factura




Posta de sol des del moll de Puerto Madryn




Super Corsa


Pingüins i lleons marins

















Terribles rectes que es feien eternes al volant..

Acampades al costat de la platja















                                           Ushuaia, parc nacional de Tierra del Fuego




























                                          Vistes de Ushuaia des del glaciar Marcial




















Parc Natural Torres del Paine(Chile)





Campament Las Torres (sota les Torres del Paine)



     Las Torres del Paine


  







Calafate


(Algun dels molts assados dels que hem fet...)


El Perito Moreno
















EL Chaltén




El Fitz Roy



Campament sota el Fitz Roy (Amb la companyia de Italians,Francesos,Argentins,Basacos i nosaltres)

Unes Banyadetes als llacs de sota el Fitz Roy (per soposat l'aigua galcada)


El Cerro torre


(diuen que és un dels pics mès dificils d'escalar del mòn)


El mitic "pajaró carpinteró"


El Bolsón


Vistes del Bolsón des del Bosque tallado











El Bosque tallado és un espai on escultors han aprofitat els arbres morts per esculpir-los.




Els nostres pobres peus després de fer una caminada 8h per arribar al bosque tallado,i estalviar-nos 110 pesos (un 22 eeeeurooos!!!!! )


L'asado que ens vam menjar després del "pateo"


Escultura a la plaça del Bolsón

l'Albert: un expert fent masses de pizza


 
A casa de la tieta de la Camila al Bolsón fent pizzes cassolanes



                                                                               SANT CARLOS DE BARILOCHE


Villa Yanquin





                                                         sector Piedras rojas





Valle Encantado












Per arribar al sector era obligatori atravessar el riu Limay


Bariloche


Sant Martín de los Andes

Aprofitant la visita d'en Marc un visita als voltans de St. Martín de los Andes

Valdívia ( Xile )




Platjes properes a Valdívia



Grup de dofins a les platjes de Niebla, prop de Valdívia
Pels que ens van dir no gaire habitual veure'ls tan aprop de la costa


Mercat del peix a Valdívia, a l'esquerra de la foto els lleons marins esperant les restes de peix.





Valparaíso ( Xile )





Santiago ( Xile )


Mercat de Santiago, on tothom va a menjar peix i marisc. Nosaltres també varem anar a llepar-nos els dits per un preu mòdic



Frontera de Xile a Argentina




A pocs km d'aquí es troba la famosa Aconcagua


IGUAZÜ























Garganta del Diablo


MONTEVIDEO
( Espectacle de doma de cavalls )








BARRA DE VALIZAS i CABO POLONIO










La nostre cabanyeta per uns dies ( a primera linea de mar )



peró sens aigua ni llum......